Un esglaó més per Adama

Traoré és un dels cognoms més populars al continent africà, i per tant, per extensió en el món del futbol. A Can Barça tenim el nostre, Adama, i aquests dies està d’enhorabona. Jugador del Cadet A del Club, aquest cap de setmana va fer el seu debut amb el Juvenil A jugant contra el Reus a la Ciutat Esportiva aquest diumenge.

El jove jugador va participar activament en el 4 a 0 que els d’Òscar Garcia van clavar a l’equip reusenc. Adama Traoré, va sortir al camp a la segona part, al minut 74 i durant aquest quart d’hora va demostrar les seves habilitats i va combinar molt bé amb Dongou. De fet, Adama va assistir dos cops al davanter blaugrana. La primera va ser gol anulat. A la segona, el nou blaugrana ja no va perdonar en l’últim minut del partit fent el 4 a 0 final.

Encara queda molt camí per fer a Adama, té només 15 anys, però ja destaca a nivell físic i tècnic amb els Cadets i no desentona amb els Juvenils, on segurament durant aquest any anirà apareixent intermitentment. Felicitats per pujar un esglaó més!

Golejada per seguir esperant l’ensopegada de L’Espanyol

El Reus no ha estat rival pel Juvenil A. Els d’Òscar Garcia han passat per sobre del cuer aquest cap de setmana, aconseguint així 3 victòries seguides que situen l’equip amb 47 punts i que el manté en segon lloc de la taula, esperant una ensopegada del líder, l’Espanyol. Una primera part amb un domini aclaparador ha demostrat en quin estat de forma estan els jugadors blaugrana, mentre que la segona meitat ha servit per sentenciar el xoc.

Al minut 3 Àlex Moreno obria el marcador introduint la pilota a la porteria després d’una jugada enrevessada dins l’àrea petita de la porteria del Reus. Aquest gol ha servit per donar tranquil·litat als nois d’Òscar Garcia que s’han dedicat a fer el millor futbol i a jugar com saben, davant un Reus desesperat. El bon joc però no s’ha vist reflectit en el marcador, que podria haver estat més ampli a favor dels blaugrana si Pol Calvet hagués aprofitat una molt bona centrada d’Àlex Moreno. Dongou, en el minut 29, també ha pogut ampliar el resultat en el primera temps, però després de desfer-se de 3 defenses reusencs, no ha sortit victoriós del mà a mà contra el porter del Reus, Guillem.  A la mitja part, ningú es creia que els d’Òscar Garcia només guanyaven per un simple 1 a 0.

A la represa del partit hem vist un Reus diferent, més agressiu, pressionant més a dalt. Això ha fet que els blaugrana no fessin el joc del primer temps. Tot i així, ara sí que han arribat els gols. Al minut 51, Pol Calvet ha fet el segon del Juvenil després d’aprofitar una jugada de tiralínies iniciada per Àlex Moreno que ha assistit la pilota de forma esplèndida per Dongou i aquest ha donat el gol a Calvet.

Faltava el gol de Dongou. El davanter ha tingut una clara ocasió en el minut 32 però l’àrbitre ha anul·lat el gol per fora de joc. Quatre minuts després però, Dongou anotava el tercer pel Juvenil en una jugada molt semblant a l’anterior. En l’últim minut de partit, el mateix davanter blaugrana posava el 4 a 0 final després d’una bona combinació amb Adama.

Amb aquest 4 a 0 els d’Òscar Garcia aconsegueixen la seva tercera victòria seguida i continuen segons amb 47 punts a 3 del líder, l’Espanyol. La setmana que ve, tocarà un viatjar a Les Illes per enfrontar-se a un os dur de rosegar, el Mallorca, el quart classificat.

El 2012 mirarem a Cuenca

Foto: Getty Images

Al contrari del que pensen molts, el 2012 ha de ser l’any de Cuenca. I ho dic perquè la majoria creu que ha estat el passat 2011. I sí, és cert, el que deixem ha estat el de la consolidació del jugador de Reus al primer equip. I tot, havent començat des de baix. Havent aconseguit l’ascens a Segona divisió A amb el Sabadell, començava l’any al Barça B.

L’objectiu era consolidar-se amb Eusebio a la banqueta. Començar a ser jugador de Segona A. Amb mig any però, Cuenca no només es consolidava al filial sinó també al primer equip on aconseguia fins i tot, debutar en Champions i també golejar en Lliga i Copa del Rei. Queda clar que no oblidarà el 2011.

Però el millor de Cuenca està per venir. El de Reus s’ha guanyat la confiança de Guardiola i la baixa de Villa li ha fet un forat al primer equip que ell s’ha guanyat a pols. El tècnic de Santpedor valora que hagi estat cedit, amb tot el que comporta per un jove jugador fet a Can Barça. Valora que sigui una persona discreta, correcte i tímida. És tant descarat al terreny de joc com tímid fora d’ell. I d’aquí que Guardiola aposti per ell. Cuenca és valuós pel tècnic blaugrana perquè aquest any, més que mai, ha decidit jugar amb extrems per donar llibertat a Leo Messi. I el reusenc encaixa perfectament amb el joc que vol Guardiola a la banda dreta. Si tot va bé, el bo de l’Isaac jugarà més que mai. Agrada a l’entrenador i agrada a la gent. Oxigena el joc del Barça i l’equip ho nota.

Queda pendent la renovació del jugador, que arribarà tard o d’hora, perquè l’extrem se l’ha guanyat a pols. Aquest 2012, amb signatura o no, Cuenca té grans reptes per davant, a nivell personal i col·lectiu. Remuntar la Lliga, venjar-se a la Copa i repetir a la Champions. Tot per arrodonir un altre any històric. Té qualitat per ajudar a l’equip a aconseguir tots aquests títols i per ser una nova peça clau d’aquest Barça que va mutant any darrera any.  El joc del Barça i la qualitat del reusenc faran que el 2011 es quedi “petit” i que aquest 2012 tots acabem mirant a Cuenca.

Sergio Ayala entrena amb el primer equip

Foto de Airfutbol.com (nosaltres si citem autor)

Tard o d’hora havia de passar. I nosaltres ja vam avisar fa tres anys dedicant-l’hi un “Recorda el meu nom“. Corria la primera temporada de Guardiola a la banqueta del primer equip quan nosaltres vam anar a veure el Cadet A del Barça. D’entre els molts jugadors que destacaven ens vam fixar amb Deulofeu, com no, però també amb un defensa més discret: Sergio Ayala.

Avui, anys després, ha estat novetat en la sessió preparatòria del primer equip. L’última de l’any. D’aquesta manera, el de Sant Feliu de Llobregat s’afegeix a la llista de jugadors del filial que s’han entrenat aquests dies a les ordres de Guardiola. Ayala però, és del Juvenil.

Amb només 18 anys, ja ha estat internacional amb la selecció espanyola sub’17 i sub’19 i actualment és el capità del Juvenil A del club.  Ayala és un central esquerre contundent, però fet a mida de la casa. Bona col·locació, amb sortida de pilota, toc i criteri. I va bé de cap. Si fa uns anys, quan estava al Cadet vam dir que s’assemblava a Puyol, ara hauriem de dir que és una espècie de Piqué.

Ayala és un dels molts jugadors que han passat per Can Barça que s’han reciclat. Al Cadet era lateral. Sense gaire participació en atac, més aviat defensiu. Així que els entrenadors del club van decidir que per les seves característiques físiques seria millor que ocupés el centre de la defensa. Fos al lloc que fos, Ayala sempre ha complert, i estem segurs que igualment hagués arribat molt amunt sent lateral.

La d’avui és el primer entrenament del de Sant Feliu amb el primer equip. Una presència motivada per l’absència de molts dels jugadors catalans, convocats amb la selecció nacional. Ayala però no oblidarà el dia d’avui, i si més no, tot i que tornarà al Juvenil, és un merescut premi al seu treball i a la seva trajectòria al club blaugrana.

Més Montoya

El filial blaugrana es va blindant. Si fa poques setmanes Marc Bartra renovava, ara ha estat el torn de Martín Montoya. Després d’unes negociacions que s’han allargat més del compte, el lateral de Viladecans va firmar un nou contracte que el vincula al club fins al 2014 “el meu desig sempre ha estat renovar i finalment s’ha complert. Estic molt content d’haver fet realitat aquest somni” sentenciava Montoya després de signar el contracte.

El lateral mostra així fidelitat al club que l’ha vist créixer. De fet, la renovació ja estava tancada des de fa temps però es va rubricar ahir perquè el president Sandro Rosell es trobava amb el primer equip a Japó en motiu del Mundial de Clubs. D’aquesta manera queden enrere els possibles interessos de clubs anglesos, que sempre han anat al darrera dels jugadors del filial, i Montoya no ha estat una excepció.

El de Viladecans però, és conscient del bon moment pel que passa el planter, i de les oportunitats de les que estan gaudint els joves jugadors del planter i així ho va manifestar davant els mitjans “sento molta confiança per part de Guardiola. Sense la seva presència seria molt difícil pujar al primer equip” va assegurar el jugador.

Montoya, que va entrar al Barça als benjamins amb només 9 anys, serà blaugrana fins el 2014 i la propera temporada formarà part del primer equip. Una vida a Can Barça. L’objectiu del jugador però, és a curt termini ” de moment sumar punts amb el filial per escalar algunes posicions amb el Barça B, jugar algun partit més amb el primer equip i estar preparat per jugar la pròxima temporada amb la primera plantilla” deia somrient.

Estem convençuts que complirà els tres objectius, i tot el que es proposi més endavant. Felicitats!

Un equip de principis i finals

Ens tenen molt ben acostumats però això no és normal. El Barça, amb la d’ahir a Yokohama, jugava la seva cinquena final d’aquest 2011 i posava la cirereta del pastís a un any gloriós, guanyant 4 a 0 al Santos de Neymar.

La final de Copa es va perdre, però a Wembley va tancar el cercle iniciat l’any 1992. També va demostrar la seva superioritat en les Supercopes, tant l’espanyola com la d’Europa. Però la d’ahir la mirava tot el món. De Yokohama a Rio. De Barcelona a Buenos Aires. Tothom mirant el que ja tots sabíem: que el Barça és el millor equip de la terra, amb copa o sense copa. Ara ja però, ho és oficialment després de la final d’ahir. Però el més important d’aquest equip no són les finals sinó els principis.

El Barça destil•la valors allà on va. Compromís, amistat, generositat, col•lectivisme, solidaritat, humilitat. Tot, en això tan meravellós que és el futbol. L’equip és el reflex del que s’ha treballat durant molts anys. És el que molts han mamat des de baix, ara però estant a dalt de tot. El Barça és la força de Puyol. El lideratge de Xavi. L’humilitat d’Iniesta. La discreció de Busquets. El Barça és la determinació de Valdés. El talent de Thiago. El treball de Cesc. La màgia de Messi. Tots ells del planter.

En total, Guardiola va presentar a l’onze inicial, nou jugadors amb ADN Barça. Però també van tenir uns minuts Fontàs i Pedro. I Jonathan dos Santos, Oier o Cuenca van estar a Japó donant suport a l’equip, entenent el seu rol. De l’onze inicial, només Alves i Abidal no havien jugat al futbol base del club. Un equip amb gent de la casa conquistant el món. I fent-ho com més ens agrada, tocant, tocant i tocant. Gaudint, gaudint i gaudint. D’aquesta manera, i amb un 4 a 0, l’equip dels principis es va imposar a la final.

Però el nostre és l’únic equip que pot perdre finals perquè té principis. Qui hagués recriminat alguna cosa a Guardiola si s’hagués perdut a Yokohama? A qui no li cau la baba veient a nou jugadors del planter? Qui no signa ara mateix tenir un altre jugador com Messi al planter? Qui no vol tenir a Xavi jugant fins als 40 anys? Qui renuncia a jugar aquest futbol de toc i d’atac?

A Japó es va veure com un equip català donava classes de futbol a un brasiler. El conte ha canviat i l’ha canviat aquest Barça. El Barça de la gent normal, de la gent extraordinariament normal. El que fa les coses difícils, fàcils. El que dona bona imatge dins i fora el terreny de joc. El que no dona un partit per perdut. El que no fa avergonyir la seva afició, guanyi o perdi. El que ho té tot guanyat i tot per guanyar. El Barça és un equip de principis. De principis i finals.

El club no oblida Oriol Romeu

Oriol Romeu jugant amb el Juvenil del Barça fa 3 anys a la Ciutat Esportiva

El fitxatge d’Oriol Romeu pel Chelsea aquest estiu va sorprendre a molts. El d’Ulldecona era una de les promeses més consolidades del planter de Can Barça degut a una gran potència física (1’83 cm i 82 kg) que no anava separada d’una tècnica depurada. El problema és que era migcampista. Una zona on el primer equip, que és on volia jugar ell, hi té overbooking; així que Romeu decidia anar al Chelsea, per 5 milions d’euros, tot i que sabia que el futbol de la Premier no era el seu.

I li va costar adaptar-se. La seva juventut va ser un handicap però també els jugadors que tenia al davant, i també com no, el joc de l’equip londinenc. Quedaven enrera les llargues possessions, el toc, i jugar en horitzontal o cap enrere. Ara tocava el futbol directe. Però el Chelsea de Villas-Boas no va arribar a funcionar del tot amb Lampard, Obi Mikel i Ramires i va perdre contra rivals directes com Arsenal i Liverpool. Així que l’entrenador portuguès del Chelsea va donar l’alternativa al jovenet català que tenia a la banqueta contra el Wolwerhampton. I Oriol Romeu va canviar l’equip.

Ara el Chelsea juga menys anglès i més europeu. Més al toc curt i menys a la patada llarga. El mig del camp amb Romeu i Meireles o Lampard d’interiors se li afegeix Ramires que fa la feina bruta. Però és la perla blaugrana qui dona equilibri. Treu la pilota i la puja. Aclareix el joc, dirigeix i mana. I tot això sense perdre cap força a nivell defensiu ni rigor tàctic. Amb dues victòries a la lliga (Wolwerhampton i Newcastle) i la victòria contra el València Romeu es va guanyar ràpidament el cel de Villas-Boas, que penjava d’un fil.

És precisament aquest estat de forma i el creixement del futbolista català que ha fet que el Chelsea vulgui fer-se definitivament amb el jugador. És més, aquesta setmana Villas-Boas en roda de premsa deia que el Barça no tenia cap opció de compra sobre Romeu. Però no és cert. El primer any el Barça té una opció de compra per 10 milions i el segon per 15 opció que ja es va dir al seu dia, i que recorda avui Mundo Deportivo.

El Barça és un club que cuida el seu planter. I Oriol Romeu fa temps que brilla a la ciutat esportiva i al Mini. Va marxar perquè davant seu hi ha Mascherano, Busquets i Keita. Però a Can Barça saben el que fan. Romeu es farà gran a Londres i si no el convenç Villas-Boas i el Chelsea, al final tornarà al Camp Nou que és on li toca. Per joc, ganes i cor tornarà a jugar de blaugrana.