Or blaugrana

Fa anys que parlar de Messi és parlar de paraules majors. De futbol amb majúscules. L’argentí que va arribar al Barça sent tan sols un nen amb problemes de creixement és ara un futbolista que no para de crèixer. “La Pulga” fa anys que es posa l’equip a l’esquena, marca gols i fa temible al Barça de Guardiola. Ho ha guanyat tot i segueix tenint les mateixes ganes del primer dia. Sempre amb humilitat i donant exemple. És una magnífica imatge pel nostre club i serà un dels millors jugadors de l’història del Barça…sinó ho és ja.

Ahir Messi va augmentar la seva talla com a mite del nostre club i d’aquest esport rei guanyant la seva segona pilota d’or consecutiva. Si la guanya l’any que ve igualarà Platini que la va guanyar tres cops seguits. Si li donen serà etern, però pinta que al pas que porta serà el jugador que més n’hagi guanyat de la història. Amb quatre ja ho seria. En guanyarà més, no ho dubteu.

Però que Messi es vesteixi d’or no és una bona notícia només per l’argentí. La bona notícia és pel Barça. Perquè fins l’últim moment la va poder guanyar Xavi o Iniesta. No ho van fer, finalment. Personalment era partidari que la guanyés Xavi, més que res perquè el de Terrassa porta uns anys a un nivell impressionant. Fa moure aquest Barça que ho ha guanyat tot. A més, aquest any venia amb el bagatge d’haver guanyat el mundial, una victòria se’ns dubte que confirmava la victòria del model Barça que tan bé ell representa. I em decanto per Xavi i no per Iniesta per una senzilla raó. El de Fuentealbilla no fa un bon any 2010. No és el seu millor any segur. Fa el gol que dona una copa del món, però això no és suficient per guanyar el guardó de millor jugador de món. A part, Iniesta la pot guanyar més endavant. Xavi no tindrà tantes oportunitats com el manxec.

En tot cas tres membres del planter del Barça optaven fins ahir a ser el millor jugador d’aquest planeta. Ningú dubta que això és un èxit col·lectiu. Un èxit de model. Un èxit de tots, de tots aquells que miren i remiren partits. Dels que s’aixequen dissabtes i diumenges ben aviat per mirar futbol. Per mirar nens. Per captar talents. Per fer d’aquest planter el millor del món. De la Masia un referent. Molts d’ells tenen noms i cognoms però mai seran portada de cap diari ni sortiran a cap llibre d’història del club. Em passen pel cap dos noms, el d’Albert Benaiges i sobretot, el d’Oriol Tort. I centenars de noms i rostres que no coneixerem. Ells, tots ells sí que són d’Or…i no ho dic per fer Pilota.

La pròrroga

Felicitats a Nike i a qui va dissenyar aquella campanya que deia: “Recorda el meu nom: Leo Messi”. La van clavar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: