Martí Riverola: la victòria de tots

El futbol està fet de moltes coses. Jugadors, afició, estadis i, sobretot, gols. Però també de paraules i frases. “Es juga millor amb 10 que amb 11” va dir Helenio Herrera, “el futbol és un joc d’onze contra onze on sempre guanya Alemanya”  és una frase mítica de Lineker, o la gran sentència de Valdano “jugamos como nunca, perdemos como siempre”. Aquesta llarga llista de frases i noms il·lustres on hi ha també Sócrates o Bill Shankly, hi hauríem d’afegir des de dimarts, el de Martí Riverola.

Corria el minut 79 del partit de Champions contra el BATE Borissov. Riverola feia uns minuts que s’escalfava a la banda i finalment el criden. Debutaria. Altimira li pregunta: “estàs preparat?”. La resposta va ser: “Porto tota la vida preparant-me per aquest moment”. No li faltava raó.

Del barri de Sarrià, des de molt petit ja va sentir els colors blaugranes i no pas els de l’Espanyol. Corria el 1996 quan el seu pare, amb només cinc anys, el va portar a entrenar un dia a l’Escola del club. Això va canviar la seva vida. Albert Benaiges, amb el seu ull clínic, va decidir quedar-se amb aquell nen. No s’equivocava. Riverola poc a poc va anar passant de categoria a categoria guanyant-se la confiança, no només de Benaiges, sinó de tots els entrenadors del futbol base. El resultat: debutar al primer equip el dimarts passat.

D’aquesta manera, es va convertir en el jugador número 22 del planter que debuta amb Guardiola a la banqueta, i l’únic en tota l’història que juga amb el primer equip havent començat des de l’Escola i passant per totes les categories. Després d’acabar la seva etapa de Juvenil va passar al filial, on no va comptar molt per Luis Enrique l’any passat. Això el va portar a fer les maletes i marxar a Holanda, al Vitesse del Chapi Ferrer. “Vaig tornar d’Holanda amb molta confiança. A més vaig guanyar en competitivitat en una categoria exigent com és la primera divisió d’allà. Va ser una de les millors etapes de la meva vida com a futbolista” comentava sobre la seva marxa el mateix Riverola. Va ser l’única experiència  fora del club, però que el va fer créixer en tots els sentits. Després de mig any a l’estrager, aquest migcampista s’ha guanyat el dret de ser jugador del Barça B d’Eusebio.

De Riverola en parlàvem fa anys en aquest blog, quan pocs el coneixien. Interior dret de gran qualitat va formar un mig del camp temible amb Sergi Roberto i Gustavo quan jugaven al Juvenil B. Tàcticament molt disciplinat, el de Sarrià sempre va destacar pel seu llançament a pilota parada i tot i que mai va ser el golejador de l’equip, va arribar a marcar durant 9 partits seguits.

Ja va dir Guardiola que el fet de tenir Riverola en una gira del primer equip era la victòria de molta gent. Dimarts, va tornar a guanyar aquesta gent, Riverola i el Barça. I ell, amb les seves paraules, es va guanyar a més, un lloc en el museu de les frases mítiques del futbol. Felicitats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: