El club no oblida Oriol Romeu

Oriol Romeu jugant amb el Juvenil del Barça fa 3 anys a la Ciutat Esportiva

El fitxatge d’Oriol Romeu pel Chelsea aquest estiu va sorprendre a molts. El d’Ulldecona era una de les promeses més consolidades del planter de Can Barça degut a una gran potència física (1’83 cm i 82 kg) que no anava separada d’una tècnica depurada. El problema és que era migcampista. Una zona on el primer equip, que és on volia jugar ell, hi té overbooking; així que Romeu decidia anar al Chelsea, per 5 milions d’euros, tot i que sabia que el futbol de la Premier no era el seu.

I li va costar adaptar-se. La seva juventut va ser un handicap però també els jugadors que tenia al davant, i també com no, el joc de l’equip londinenc. Quedaven enrera les llargues possessions, el toc, i jugar en horitzontal o cap enrere. Ara tocava el futbol directe. Però el Chelsea de Villas-Boas no va arribar a funcionar del tot amb Lampard, Obi Mikel i Ramires i va perdre contra rivals directes com Arsenal i Liverpool. Així que l’entrenador portuguès del Chelsea va donar l’alternativa al jovenet català que tenia a la banqueta contra el Wolwerhampton. I Oriol Romeu va canviar l’equip.

Ara el Chelsea juga menys anglès i més europeu. Més al toc curt i menys a la patada llarga. El mig del camp amb Romeu i Meireles o Lampard d’interiors se li afegeix Ramires que fa la feina bruta. Però és la perla blaugrana qui dona equilibri. Treu la pilota i la puja. Aclareix el joc, dirigeix i mana. I tot això sense perdre cap força a nivell defensiu ni rigor tàctic. Amb dues victòries a la lliga (Wolwerhampton i Newcastle) i la victòria contra el València Romeu es va guanyar ràpidament el cel de Villas-Boas, que penjava d’un fil.

És precisament aquest estat de forma i el creixement del futbolista català que ha fet que el Chelsea vulgui fer-se definitivament amb el jugador. És més, aquesta setmana Villas-Boas en roda de premsa deia que el Barça no tenia cap opció de compra sobre Romeu. Però no és cert. El primer any el Barça té una opció de compra per 10 milions i el segon per 15 opció que ja es va dir al seu dia, i que recorda avui Mundo Deportivo.

El Barça és un club que cuida el seu planter. I Oriol Romeu fa temps que brilla a la ciutat esportiva i al Mini. Va marxar perquè davant seu hi ha Mascherano, Busquets i Keita. Però a Can Barça saben el que fan. Romeu es farà gran a Londres i si no el convenç Villas-Boas i el Chelsea, al final tornarà al Camp Nou que és on li toca. Per joc, ganes i cor tornarà a jugar de blaugrana.

Guanyant també a casa

El Juvenil es va imposar al l’Olympique de Marsella en el primer duel a casa de la Next Generation Series. Els d’Òscar García es van imposar a l’equip francès per 4 a 1 amb un gran Dongou, que va ser l’home del partit, fent un hat-trick. Sota l’atenta mirada d’uns 300 aficionats que es van acostar al Mini, el Juvenils van escombrar del camp un Olympique molt més físic que els blaugranes, que amb aquests tres punts es consoliden com a líders del seu grup.

Ernesto va avançar, a passada de Grimaldo, als de casa amb un gol matiner tot just al minut 3, fet que va condicionar el partit. Amb aquesta comoditat el Barça va poder fer el seu joc. El del toc. El de la possessió. I així va acabar la primera part.

El segon gol, el de la tranquilitat, no va arribar fins la segona part. En la primera aproximació dels blaugrana Dongou s’estrenava en el que seria la seva tarda. L’Olympique estava fora de partit i els nois d’Òscar Garcia ho van saber aprofitar. Dongou al 53 de partit rematava un còrner i posava el 3 a 0 al marcador del Mini. Semblava el resultat definitiu.

Però el Marsella també jugava i retallava distàncies gràcies a Aloe Baptiste. Els francesos no van poder ni pensar en la remuntada perquè el Barça seguia dominant i tocant. Fent de Barça. I a falta d’un minut, Dongou posava la cirereta al seu brillant partit. El quart dels blaugranes.

Amb els tres punts del Mini, els d’Òscar Garcia lideren el grup amb nou punts. La pròxima cita serà contra l’Olympique, aquest cop a Marsella, el 18 d’Octubre. 

La jornada

Juvenil
FCB “A” – Terrassa. C.E Joan Gamper 17-1-10 a les 12:00
DAMM – FCB “B”

Cadet
Mataró – FCB “A”
FCB “B” – Jàbac. C.E. Joan Gamper. 16-1-10 a les 12:00

Infantil
FCB “A” – Vic. C.E. Joan Gamper. 16-1-10 a les 18:00
E.F.Tàrrega – FCB “B”.

Aleví
FCB “A” – Granollers. C.E. Joan Gamper 16-1-10 a les 16:30
Nástic de Tarragona – FCB “B”.

Benjamí
Natació Terrassa-FCB “A”
FCB “B” – Júpiter. C.E. Joan Gamper 17-1-10 a les 10:00

Tornem-hi!

Per una cosa o per una altra aquest blog s’ha abandonat. La impossibilitat de seguir-lo es deu a varies raons que afecten als tres creadors d’aquest recull de petites peces del dia a dia del nostre planter. A partir d’ara però intentarem reactivar el blog de forma més o menys periòdica, o si més no, habitual.  Demanem disculpes als que heu anat visitant aquest espai amb l’ànim de estar informats de qualsevol cosa relacionada amb el nostre planter.

Enquesta: La Pedrera del Barça, la millor del món?

Punts a millorar en la ciutat esportiva

Fa temps vam parlar de la nova ciutat esportiva en aquest bloc. Inaugurada tot just fa uns mesos és el nou búnker, no només del futbol base del club sinó també del primer equip que ja s’entrena cada dia a les als camps de Sant Joan Despí. En una conversa amb Albert Benaiges, director del futbol base del club, on varem repassar varis temes, va sentir-se satisfet de poder comptar amb lla ciutat esportiva Joan Gamper “això ens portarà a treballar amb la pedrera amb les mateixes condicions que ho fan altres clubs europeus com l’Ajax, el Liverpool, l’Arsenal o el Chelsea”. Tres clubs que fins ara comptaven amb unes instal•lacions envejades pel nucli coordinador del futbol base blaugrana.

Tot i la satisfacció i els avantatges de la ciutat esportiva Joan Gamper no tot són flors i violes i no tothom està tant satisfet com Benaiges. Així que hem volgut preguntar per les instal•lacions a pares, professionals i aficionats.

Per començar una queixa generalitzada que tots hem pogut palpar, la falta d’indicacions per arribar a les instal•lacions. Tothom en general es lamenta de la falta de cartells no ja a l’autopista sinó un cop surts d’ell. Cap cartell indicador ni per rotondes ni per carreteres. Se’ns dubte aquest és de llarg la queixa més unànime de tota la “claca” que ha aparegut avui per la ciutat esportiva.

La segona gran queixa a la ciutat esportiva que hem palpat preguntant a la gent ha estat el tema de les distàncies. Les instal•lacions són molt espaioses i per anar d’un camp a un altre cal caminar una bona estona. “A les mitges parts si vols anar al bar ja cal que t’espavilis o et perds el començament de la segona part!” comenta un aficionat. I és que la falta de bars també és una de les demandes dels visitants a la ciutat esportiva Joan Gamper.

La falta de graderies o cadires en els camps de futbol 7 és una de les queixes que més fan els pares, sobretot els dels benjamins, i els aficionats blaugranes. El cert és que veure un partit de benjamins a Can Barça pot convertir-se en un suplici si no disposes de les poques cadires que hi ha instal•lades. La majoria es queda dret durant tot el partit i movent el cap per poder aconseguir una visió del partit.

No només els aficionats o pares tenen alguna queixa, també els professionals. La gent de Barça TV parla de la falta d’espais habilitats als camps per retransmetre en condicions “no només els dies que fa bon temps sinó els dies que plou que et pots imaginar el panorama…” diu en Mario Robert locutor esporàdic del canal. El cert és que cap camp compta amb un espai cobert així que quan plou el locutor es mulla, i evidentment, el material, amb el conseqüent perill que això comporta.

Queda clar doncs que la ciutat esportiva és ideal per a la bona pràctica del futbol i per al bon funcionament del futbol base del club. Tot i això el que és clar és que hi ha moltes demandes per part dels visitants a les instal•lacions i que de ben segur n’apareixeran de noves amb l’arribada de la calor a Sant Joan Despí. No sabem si el club n’està al corrent però seria bo aprofitar un matí per a fer una consulta com hem fet nosaltres durant aquest assolellat diumenge.

Jordi Caixàs