Ens ho va dir fa uns anys Albert Benaiges al preguntar-li pels nois que arribarien al primer equip. Com és lògic, el que va ser cap del nostre planter, no es va voler mullar massa però entre d’altres noms va sortir el d’un cadet que es deia Gerard Deulofeu.
El noi llavors estava a les ordres de Fran Sánchez. Era primet, espigat, però molt vertical, ràpid i amb un regat espectacular. Un nano amb molts recursos. Per això ja en el seu moment li vam dedicar un Recorda el meu nom, i ara podem dir allò de: ” jo ja ho deia!”. Corria el 2009 i ara al 2011 en Gerard ha guanyat pes, ha millorat molt físicament. És més ràpid i és menys individualista. Tenia un caràcter complicat, fins i tot havia deixat els estudis. Ara però els ha reprès.
El de Riudarenes va arribar al club a la categoria de benjamí i el 13 de març farà 17 anys. Tot i això l’extrem va tenir contra el Còrdoba un regal avançat, ja que Luis Enrique el va fer pujar al Barça B i va debutar amb el filial al minut 75 substituint Edu Oriol. Deulofeu va contribuir a la golejada 4 a 1 a l’equip andalus on l’estrella del partit va ser se’ns dubte Jonathan Soriano. El de Riudarenes però va demostrar el seu talent en el quart d’hora que va estar al Mini.
Deulofeu ha estat un nen prodigi des de la seva infantesa, o demostra el fet que sempre ha jugat amb els més grans. Ara, tot i que encara li queden pocs dies per fer 17 anys, i per tant és juvenil, segueix amb aquesta costum. Toca el salt al filial. L’extrem ha treballat de valent. Ha millorat i ha tingut paciència. No l’han descentrat les infinitats d’ofertes que ha tingut durant aquests anys, com les del Chelsea o el Liverpool, i ara sorgeixen els fruits. És un diamant que han polit entre Benaiges, Fran Sánchez, Òscar Garcia i les desenes de persones que treballen al futbol base del nostre club. No dubtin que Gerard Deulofeu serà, no només un nom que recordaran, sinó un nom que no oblidaran.